Ja tenim aquí la galeria de les fotografies enviades! Moltes gràcies per la vostra participació.
Podeu fer un cop d’ull a les diferents categories! Us avisarem dels resultats el més aviat possible.
CATEGORIA D’INFANTIL I PRIMÀRIA
On som dins del sistema solar? – Aula de P4 – Col·legi Immaculada Concepció – Lloret de Mar
La proposta pedagògica plantejada en les aules de P4 ha estat centrada a treballar un projecte sobre els planetes, destinat a conèixer tots els elements que formen el nostre sistema solar. A partir de la motricitat fina i amb la manipulació de certs materials, s’han creat els vuit planetes els quals estan il·luminats per la gran estrella amb llum pròpia, el sol.
Segons el punt de vista que adoptem, obtenim: la imatge des del sol que determina una visió plena d’aquesta estrella a causa de les seves dimensions. En segon lloc, una perspectiva agafada des de l’últim planeta Neptú, que ens deixa observar fins al Júpiter i els rajos del sol, i les diverses mides i proporcions del sistema solar en el seu conjunt, representat en l’última imatge.
Voronoi: el meu límit, el teu límit – Aula de 6è – Col·legi Immaculada Concepció – Lloret de Mar
A partir d’un experiment de medi, hem treballat el diagrama de voronoi. Hem après algunes de les seves aplicacions i com trobar els límits entre punts.
Interseccions estrellades – Aula de P3 – Col·legi Immaculada Concepció – Lloret de Mar
Al voltant del treball sobre línies verticals i horitzontals a P3, ens plantegem:
Què passaria si les superposéssim?
Trobar les interseccions ha estat la descoberta “estrella”.
Geopizza – Aula de 2n – Col·legi Immaculada Concepció – Lloret de Mar
Tot treballant la geometria que ens envolta, vam exposar quins “aliments geomètrics mengem”, un d’ells, la pizza. Ens vam plantejar la pregunta “per què la pizza té forma de cercle si la posem en una capsa quadrada per menjar-nos-la en triangles?”. En vam elaborar una per poder arribar a les conclusions que la pizza és un cercle perquè és més fàcil de fer i s’agafa més bé de la capsa, la capsa és quadrada perquè plegada ocupa poc volum i és fàcil de muntar i la tallem en triangles perquè és la manera més fàcil que els trossos surtin de la mateixa mida. Hem descobert que no és ben bé un triangle perquè no compleix els requisits que coneixem, ens hem informat i hem après que és un sector circular. També ens ha permès entrar en el món de les fraccions. Darrera d’aquestes fotografies hi ha tot un treball de suposicions, hipòtesis, investigació i conclusions que hem fet i gaudit entre tots.
CATEGORIA ESO
Rectangles a casa meva – Alèxia Cañigueral – INS Les Alzines – Girona
Aquests són els rectangles que he trobat sense sortir de casa meva , són tots de materials i mides diferents.
Qui és l’intrús natural? – Yuneida Haddi – INS Les Alzines – Girona
Amb les 4 fotografies he volgut mostrar que fins i tot quan mengem fruita i ens hi fixem bé , podem trobar un impostor que no esperàvem.
Rodones en un cotxe! – Júlia Soler – INS Les Alzines- Girona
La meva idea és mostrar totes les circumferències que puc trobar en un cotxe , tant a l’exterior com a l’interior , començant per les rodes que són les primeres que imaginem quan pensem en un cotxe.
Els arbres ens dibuixen formes geomètriques – Jana Garrofa – INS Les Alzines – Girona
Observant la natura que tinc més a prop , en concret els arbres , he trobat un triangle , un cercle i un cilindre.
Brodats i geometria. Qui és l’intrús? – Kawtar El boughlamy – INS Les Alzines – Girona
Aquestes 4 fotos recullen 3 “conceptes” matemàtics. El primer és l’ordre i la cura que cal tenir a l’hora de fer un brodat, el segon són les formes geomètriques, en aquest cas el triangle i la rodona i, per últim, els podem relacionar tots amb “qui és l’intrús?”.
Figures geomètriques al balcó – Laura Llopart – INS Les Alzines – Girona
A la natura es poden trobar moltes formes geomètriques , aquestes són les que he trobat al meu jardí.
Quin em costarà menys ? – Carlota Juan – INS Les Alzines- Girona
Que em sortirà més a compte, agafar 1 ampolla de 2 litres o agafar 4 ampolles de 500 ml?
L’ull de la natura – Noa Jané – INS Les Alzines – Girona
A través de la pupil·la podem gaudir de tots els secrets que ens amaga la natura.
Rodones que tinc a casa – Clàudia Espinar – INS Les Alzines – Girona
Estem envoltats de rodones en el nostre dia a dia , sense sortir de casa les rodones les trobem en el nostre entorn més immediat , a casa nostra.
Formes ondulades casolanes – Marina del Arco – INS Les Alzines- Girona
Totes les meves imatges tenen la mateixa forma, però tenen diferents funcions pel dia a dia. En la primera imatge podem observar un ou. En la segona imatge podem apreciar una xocolatina “Kinder”. En la tercera imatge podem veure un globus. En la quarta imatge podeu contemplar una pilota de “rugby”. Per acabar en l’última imatge podem visualitzar un plat de forma ovalada.
La circumferència -Anna Blanch- INS Les Alzines – Girona
En la primera imatge hi podem veure un objecte anomenat rellotge que ens indica l’hora , en la segona imatge hi podem veure una fruita anomenada llimona , en la tercera imatge hi podem veure una moneda de 1 euro i en la quarta una roda de cotxe. Tots aquestes imatges tenen en comú la seva forma circular.
Quadrats – Èlia Masferrer – INS La Salle – Santa Coloma de Farners
El món és ple de quadrats.
Un patró. Quatre imatges – Judith Vidal – INS Les Alzines – Girona
Vull representar un mateix patró, en diferents mides i divisions.
Corones circulars objectes impensables – Irene Viñas – INS La Salle – Santa Coloma de Farners
En el dia a dia ens creuem amb molts objectes quotidians els quals pensem que tant sols tenen un us, però en el mon matemàtic en tenen molts més! Us imaginàveu poder calcular la coneguda corona circular en aquests objectes?
Visió circular – Isis Pla – INS Sant Feliu de Guíxols
Un lloro gris cua vermell (Psittacus erithacus) té un ull d’aproximadament 1’2 centímetres de diàmetre i una pupil·la de 6 mil·límetres quan es troba dins d’una habitació il·luminada per llum artificial. A la segona imatge podem observar com al estar tancat, la seva pupil·la ha augmentat 3 mil·límetres de diàmetre. A la tercera imatge podem observar com amb l’exposició solar a l’exterior la pupil·la s’ha reduït 3 mil·límetres del seu diàmetre original . Sabem que utilitzant diferents fórmules, com la de la corona circular, i calculant el radi podem esbrinar quins son els perímetres i àrees de l’ull i la pupil·la ja que actuen com a figura circular. En conclusió, la naturalesa és capaç de crear figures circulars que es troben en el nostre dia a dia sense que ens n’adonem.
La vida en un espiral – Giuliana Pérez – INS La Salle – Santa Coloma de Farners
El número de Oro nos rodea y es que la tierra nació del movimiento en espiral, espiral que
se encuentra en nuestro cordón umbilical. Las semillas que se convertirán en flores
producirán nuevas semillas y la primavera terminará en verano hasta otoño, que después
del invierno volverá a convertirse en primavera.
Els angles a la natura – Denia Furroy – INS La Salle – Santa Coloma de Farners
Estem envoltats d’angles. La natura n’està plena, a les flors, plantes, als troncs dels arbres… Si t’ho mires bé, trobaràs un angle o triangle a cada passa que donis. La naturalesa és sàvia, i sap que els triangles són el més resistent.
Geometria i simetria – Judith Garcia – INS La Salle Santa Coloma de Farners
En les següents fotografies podem observar diversos espais i decorats que envolten la bellesa de les matemàtiques en cada lloc diferent, unes ens mostren una clara forma geomètrica, malgrat que d’altres ens ensenyen una simetria perfecta.
La geometria al menjar – Pol Batlle – INS La Salle – Santa Coloma de Farners
En el nostre dia a dia trobem figures geomètriques a tot a reu a llocs totalment impensables, com pot ser al menjar, o hi trobem figures a gairebé tots els diferents aliments.
El secret del paper – Martina Vendrell – INS La Salle – Santa Coloma de Farners
El paper abunda en la nostra vida quotidiana, però tot i això, cada vegada que l’observem o l’usem, no som conscients de les curiositats matemàtiques que determinen la seva mida.
En general, el paper té una mida estàndard; DIN A0, DIN A1, DIN A2, DIN A3, etc. I per obtenir un DIN AX, hem de dividir per la meitat la mida anterior pel llarg.
Però la part divertida és que quan dividim la llargada entre l’amplada de qualsevol DIN AX, obtenim un número molt similar a √2, la qual cosa és molt útil per fer una ampliació o reducció; per ampliar un format, l’hem de multiplicar per √2, i per reduir-lo, l’hem de dividir entre √2.
La hípica – Maria Arqué – Les Alzines – Girona
La hípica, per problemes ha tancat, per tant, han regalat els cavalls a diferents famílies. Han donat a la família Jiménez 1/20 dels cavalls, un 5 % dels cavalls a la família Jané, un 30 % dels cavalls a la família Riera, i finalment un 3/5 dels cavalls a la família Aragonès.
Imaginem que la família Aragonès i Jané son el grup A. I la família Riera i Jiménez el B.
Quin grup tu més cavalls, l’ A o el B?
Mosaics en flors, retalls de la natura – Vanesa Sánchez – Les Alzines – Girona
La geometria i els colors són capaços de transformar simples parets avorrides en altres parets que semblen parets totalment noves , tot i estar fetes de materials de la natura i materials reciclats que si no hagués estat per aquest segon ús que Josep Almar ( propietari i creador del Museu del Ratpenat de Sant Feliu de Guíxols ), haguessin estat totalment desaprofitats.
Totes aquestes obres que podem trobar al Museu del Ratpenat son figures que encaixen perfectament amb la natura que les envolta d’una forma totalment matemàtica.
En veus més del que et penses – Anna Maria Vázquez – INS La Salle – Santa Coloma de Farners
Què creus que pot ser? Mira i observa el teu voltant i identifica tot el que és matemàtic, que vegis, què és el que més es repeteix?
Doncs no, no són els rectangles, ni tampoc els quadrats, parlo dels angles de 90° perquè per cada rectangle i cada quadrat que veus té quatre angles de 90°. Són molt més quotidians del que ens pensem.
Durant els anys d’escola es presenten els angles cap als últims cursos, però tots hem nascut envoltats d’angles de 90°, des del bressol de l’hospital fins a la porta de la majoria de les cases. Això em porta a pensar que tot allò que ens envolta té alguna relació amb les matemàtiques i jo no ho veig perquè encara no ho conec així com els nens de primer de primària tampoc coneixen els angles que els envolten fins que els aprenen a l’aula.
Ara aixequeu el cap i mireu el vostre voltant quants angles de 90° pots contar?
Segur que són molts més dels que t’imaginaves, passarà això amb algun concepte matemàtic?
Matemàtiques per dinar – Meritxell Rabassa – INS La Salle – Santa Coloma de Farners
Mai m’havia parat a pensar que el nostre dia a dia i la geometria anaven agafats de la mà. Estan tan relacionats, que fins i tot el que mengem arriba a tenir formes geomètriques. Patates amb forma de con, pasta semblant a una hèlix, peix cru figurant cilindres o fins i tot un pastís confusible amb un prisma . Aquests són alguns dels milions d’exemples que ens envolten. T’aconsello a fixar-te en les petites coses, que sempre tenen secrets amagats.
CATEGORIA JUNIOR
El creixement matemàtic de les plantes – Mireia Llongarriu – INS Abat Oliba – Ripoll
En aquesta sèrie de fotos, podem veure el creixement de la planta, de forma
exponencial. Comença amb un petit tronc, que d’aquest en surten dos i cada un
d’aquests dos ens surten dos més, i així progressivament fins a arribar a les
branques més altres de la planta. El temps que tarda a multiplicar-se cada
branca són un parell o tres de mesos i on finalment creixeran les flors.
En funció de la natura – Iker Rodriguez – INS Sant Feliu de Guíxols
En aquestes imatges es pot observar com la pròpia natura pot arribar a apropar-se tant a unes senzilles funcions matemàtiques. En la primera imatge podem veure com un petit arbre creix lliurement en el bosc fent la següent equació lineal: f(x) = (9,86x/9,6) + 88,51.
En la segona podem veure una cosa semblant però en aquest cop la natura s’adapta a un terra artificial fent una recta quasi perfecta en el seu tronc. La seva equació seria la següent: f(x) = 2,58x -6,06.
Per últim hi podem veure una funció de valor absolut on, per descomptat, sempre la x serà positiva. Es pot observar que gairebé la bifurcació d’aquest jove arbre creant les branques del gràfic que te la següent equació: f(x)=(abs(x-4.72)+0.95)*2.2.
En resum, la natura es podria considerar la perfecció la qual tota la humanitat hauríem de cuidar i no contaminar-la.
Geometria de plastilina – Natalya Golembyovska – INS Sant Feliu de Guíxols
Per als matemàtics, una simple tassa és, de fet, un tor. Hi ha una explicació per a això: una secció de geometria anomenada topologia. Amb l’ajut de càlculs matemàtics, els topòlegs poden resoldre problemes físicament impossibles. Com ara fer girar l’esfera cap a fora o transformar un objecte en un altre, com si fossin de plastilina. Les principals lleis de la topologia són l’absència de nous forats o trencaments en formes noves. Per això, si només hi ha un forat a l’objecte inicial, es guardarà al final de la deformació. Això explica la identitat geomètrica del tor i la tassa, perquè tenen només un forat que es manté en la unió amb el mànec.
La Periodicitat – Xavier Rodríguez – INS Sant Feliu de Guíxols
La periodicitat és un terme aplicat per esmentar a una persona, objecte, element o fenomen que es caracteritza per ser periòdic, és a dir, es repeteix freqüent i contínuament.
Es pot associar a un gran nombre de fenòmens: la terra gira sobre si mateixa i al voltant del sol periòdicament, per això sembla que el sol es mogui a mesura que transcorre el dia; el temps que tenim establert des de far milers d’anys avança d’una forma totalment regular i continua, establint-se així una periodicitat; les ones del mar també es repeteixen indefinidament de forma periòdica; i, com a darrer exemple, la llum, segons la teoria ondulatòria, és una ona electromagnètica que, com a tots els moviments oscil·latoris, se li pot establir un període.
Els bons esmorzars – Iker Ruiz – INS Sant Feliu de Guíxols
Una cosa tan com un esmorzar pot portar-nos a fer uns pensaments que no son molt comuns just recent aixecats. Un dubte que em va sobtar un dia abans d’anar a l’institut era el següent: quin serà el volum que tindrà aquest dònut que m’estic menjant? Per solucionar aquest dubte és tan senzill com agafar el diàmetre del dònut i el diàmetre del forat. A partir d’aquí aplicarem la següent formula per saber el volum:
V = (rad. forat)*2 x x 2 x x (rad. dònut – rad. forat)
Per tant, agafem les mesures necessàries i les apliquem:
V = (0,6*2) x x 2 x x (3,6-0,6) = 21,31 cm³
De vegades, per solucionar aquest problema no vindria malament acompanyar-lo amb un bon cafè!
Postres amb proporció – Neus Reyné – INS Abat Oliba – Ripoll
Avui la mare de la Maria ha fet una ensaïmada casolana. Fa pocs dies, la Maria va treballar a classe les proporcions i ha vist que en tot el procés d’elaboració se n’ha complert una.
Es tracta de la successió de Fibonacci descrita per primera vegada per Leonardo de Pisa. Aquesta es defineix com una successió matemàtica de nombres naturals, tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors. Així doncs, l’espiral de Fibonacci és una aproximació de l’espiral àuria generada dibuixant arcs circulars connectant les cantonades oposades dels quadrats ajustats als valors de la successió; adossant successivament quadrats de costat 0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34…
La Maria ho ha explicat a la seva mare. També li ha dit que aquesta proporció es troba recurrentment a la natura i que en moltes èpoques ha servit per definir formes a l’arquitectura, l’art i el disseny.
La successió de Fibonacci a la natura – Mei Lu Forner – INS Abat Oliba – Ripoll
La successió de Fibonacci es una sèrie en la qual cada terme és la suma dels dos nombres anteriors. Els nombres de Fibonacci, aquells que formen part de la successió, posseeixen característiques diverses; una d’elles és que el quocient de dos números consecutius de la sèrie s’aproxima al nombre d’or.
La curiositat més interessant és que les plantes desenvolupen els pètals seguint aquesta seqüència, així com aquests cactus, o fins i tot les pinyes del pi.
Geometria de pandèmia – Laura Linares – INS Abat Oliba – Ripoll
Vivim un temps de pandèmia que mai haguéssim imaginat. A traves de la sèrie he volgut relacionar objectes i situacions actuals amb la geometria. Les fotografies representen les diferents etapes de la pandèmia per les que hem passat. En el seu conjunt les podem interpretar com un problema matemàtic: les dues primeres imatges són els elements del problema i la darrera esperem que en sigui la solució.
FOTO 1: El fil de la mascareta representa la onada de contagis.
FOTO 2: Representa el tancament dels negocis i el declivi de l’economia.
FOTO 3: Representa la vacuna, l’esperada solució del problema.
Comptant bitllets pel passeig – Biel Serrallonga – INS Abat Oliba – Ripoll
Jugant al Monopoly, tenim un total de 9 bitllets entre els que es troben bitllets de 100€, 20€ i 5€. El nombre de bitllets de 20€ és ¾ del de bitllets de 100€ i el de bitllets de 5€ és 2/3 del de bitllets de 20€.
a)Quants bitllets tenim de cada?
b)Quants diners tenim en total?
c)Volem comprar el passeig de Gràcia que val 400€ i hi volem posar 1 casa de 200€.
Expressa quants diners ens sobren o ens falten en bitllets de 1€, 5€ i 10€.
CATEGORIA SÈNIOR
Incidència en la naturalesa – David Gómez – INS La Salle – Sta. Coloma de Farners
Costa molt poc fer una classificació de la incidència de rectes donant un passeig per qualsevol paratge natural. De vegades, vivim a esquemes d’aquestes realitats matemàtiques que ens envolten. Observem, gaudim de la matemàtica a la natura.